Ieu maitot !!!!

Poesia de femnas | Febrièr 13, 2010

Arser, era a la librariá occitana de Limòtges per de las lecturas de poemas. Daus poemas de femna. Quatre femnas eran ‘quí, quatre univers fòrça diferents. Laia la catalana e son escriptura d’umanitat, frescha, joiosa, sensibla. Benedicta la lemosina e son viatge dins ‘queu país verd e priond. Aurelia la lengadociana e sa poesia charnala. Nadine, l’autra lemosina, e son crit per la lenga occitana que raja dau fond de son còr.

Un moment d’emocion fòrta, d’eschamnhe, que pòde ‘mas exprimar emb un poema de Laia.

Cull el fruit de la meva veritat,
una magrana oberta
com una riallada
de criatura
de dentetes petites
i desiguals:
cada fragment
de la meva certesa.

Si a poc a poc
la prens i te la menges,
el gust de mi voldrà estimar-te
com jo t’he volgut estimar:
sembrant-te el paladar
i acollint-se en el ventre.
Fins que s’empelti en el teu arbre
i jo pugui prendre de nou
el fruit de tu
i, a poc a poc, menjar-lo.

Per los que comprenen pas plan lo catalan, ne’n veiquí ‘na temptativa de revirada.

Culís la frucha de ma veritat,
una granada dreibida
coma ‘n’espofidada
de mainatge
de ratòtas p’itas
e inegalas :
chasque fragment
de ma certituda.

Si brin a brin
la prenes e te la minjas,
lo meu gost te voldrà aimar
coma me te volguei aimar:
te semnant lo palet
e se refugiant dins ton ventre.
D’aicianta que s’empeute en se ton aubre
e ieu puescha tornar prener
la toá frucha
e, brin a brin, la minjar.