N'i a quauquas setmanas, trobei un pitit libre sus lo taulier d'un editor audenc. Boris le babylonien contre l'Aligot Littérature. La remembrença de l'aligòt minjat a l'Estivada 'queste estiu me faguet salivar. Virei lo libre per ne'n legir lo darrier. Un extrach. Dau ritme, de l'umor. Mas pas d'aligòt. L'autor, un jòune, coma me. Fuguet chaumaire. Coma me. Dreibei lo libre. Quauques mots d'occitan. Revirats en frances. Beucòp de frances. Daus còps revirats en òc. Un pitit glossari plan interessant. Mas totjorn pas d'aligòt !! Lo voliá trobar. 'Chaptei lo libre. Lo comencei de legir.
Un jòune autor occitan monta a París per trobar Boris, un exilhat, e li presentar un project fadard. Un Oulipo occitan : l'Aligòt Literatura. « Qu'es aquò qu'aqueste aligòt ? L'Aligot Littérature est une invention issue d'un concept très technique. Celui-ci mêle à une évolution linguistique une avancée poétique, entraînées et jugulées par des progrès éthyliques étonnants, ceci en simple application d'un process au marc de raisin fondu et, ce qui est vraiment nouveau : avec une pointe de gras ! » Vei-lo-quí ! L'aviá trobat mon aligòt !
Un occitan perdut dins la jungla literària parisenca, entre vodcà lituaniana, parpalh d'òtessas plan tetonadas, reviscoladors de la Gàllia Narbonesa e un exilhat aparisencat, que passa a la television e que tot lo monde tròban très beau. 'Na critica dau monde literari en França. Mas 'na critica facha dempuei Occitània. Emb una occitanitat sens complexe. Un libre qu'es, segurament, de l'aligòt literatura, emb sa pointe de gras, e benleu un pauc autobiografic...
Julien Campredon, Boris le babylonien contre l'Aligot Littérature, Atelier du Gué, Villelongue d'Aude, 2006.
Lo site de l'editor : http://www.atelierdugue.com



digg it
del.icio.us
Adieu ami; m'en vau te rassegurar, qu'ensaji en aquela passa d'escriure una primiera nòva en Occitan ("L'escarraunhaire). En mai d'aquò, dins la novela version de mon recuelh de novas "Brûlons tous ces punks pour l'amour des elfes" (www.monsieurtoussaintlouverture.net) i a una revirada d'una nova en occitan per le tarrible Maurici Andrieu.
Pardona-me per les accents, mas amb mon clavièr francimand, i arrivi pas.
Salutacions aligociana
Jolian Campredon