I a quauques mes, un plan famos grope occitan se copet en dos. Despuei, me damandava ente era passat l'autre bocin... Merces a Segalas-k (que podriá escriure mai suvent sus son blòg...), sabe ente es ! Se 'pela lo Pòple de l'Orb, es 'na fanfara trans rock’n roll e ne'n veiqui 'na pita video. Mai de son sus lor myspace.
En esperar d'aver un pauc mai de sòus per me 'chaptar lor darrier disc, veiquí 'na video d'un concert dau Mauresca Fracas Dub a Montreux. 'Na video que sina bon son reggae dancehall que me fai tornar trobar las nuechs afroparisencas de ma jounessa, color ti'punch mai rhum bois bandé. 'Na video ente lo ragga es occitan mas la ritmic West Indies.
Big up aus collegas de Gwada mai de Madinina perduts sus 'queu blòg occitan. Toi même tu sais ! Un jorn, l'i faudrá 'nar au Notting Hill Carnival...
Arser fuguei a un concert de Rocé. coneissiá 'queu tipe. L'i sei 'nat perque invitava Archie Shepp. Descrubei un slamaire, coma òm ditz uei. Mas faudriá pas dire 'quò, perque Rocé vòu pas esser embarrat dins 'na casa, coma dins un magazin de discs. Per ieu, qu'es dau hiph op, l'esséncia dau hiphop : 'na votz, 'na platina, daus textes. I aviá tanben 'na contrabassa electrica mai lo sax d'Archie Shepp. Experimentacion musicala, boiradís entre free jazz e slam. E daus textes. Poetics, militants. Sus l'art, l'identitat, sus 'quela França que respecta pas nòstras culturas. E lo sax d'Archie Shepp. Un son, coma un present per tas aurelhas. Quauquarren de magic.
Non... Vos vòle pas parlar de 'quela emission plan famosa mai interessanta de França Blu Perigòrd. Non... Vos vòle nonmas parlar de nòstres amics dau Sud. Dau Sud dau Nòrd d'Occitània. Los peirigordins. Son daus tipes que fau pas chiar nimai cagar... Son daus tipes qu'aiman lo rock... Son daus tipes que parlan occitan... Ne'n veiqui 'na prueva !
Eran en vacanças en Avairon, pas luenh de Milhau. Aiman ben nos permenar per los chamins, a la descuberta de la natura. Deciderem d'anar veire lo rivateu que passava pres dau vilatge. Partiguerem. Avian pas far dietz metres en defòra de la rota qu'eran 'tacats per de las nivoladas de bestiòlas. Podian pus 'vançar. Abandonerem. Lo lendeman, 'chapterem tot plen de produchs antibestiòlas. Nos tornerem permenar. Eran 'quí. Nos esperavan. Nos torneren 'tacar. Nos escondiam de nòstres agressors dins un cròs dau chamin quand auviguerem daus pas. Vius. Precis. Regulars. Veirem passar un tipe en short, lo peitrau a l'aer que corria. Comprenguei tot : lo FLA dreça las bestiòlas per 'tacar la toristalha parisenca !! Aura, quand vese 'queu document de propaganda, m'estòne pus !
'Chaberem nòstras vacanças sens fotre los pes dins lo mendre bòsc. Aquí las fotos.
Lo Mouss e l'Hakim, los tolosans de Zebda mai de 100% Collègues, nos menan dins un viatge au còr de lor memòria, la memòria de lors pairs, la de l'imigracion argeriana en França. 11 Chansons de l'immigration algérienne, de las annadas 50 a las annadas 80, que fan tornar viure los bars daus trabalhadors imigrats emb lors scopitones, quilhs juke-boxes a imatges. Chançons de l'exilh en França, 'laidonc chançons de França, en frances mai en tamazigh. Chançons dau patrimòni nòstre, patrimòni de la France d'en bas, richa de sa diversitat.
Un resson particular a mas orelhas. Lo resson de mos amics d'enfància, dins nòstra banlega parisenca, lo resson de l'exilh de nòstras familhas dins nòstres còrs. Las difficultats socialas mai l'esper, lo mespres mai la fiertat per nòstras identitat diversas. Aneraz wala aneknu - Pusleu petar que plejar disia Matoub Lounès. Uei coma ier, lachem pas !