Administra ton blòg

Crea un blòg ara ! Es aisit e a gràtis


Categoria: ieu

Sauta !

maime 16/06/2008 @ 10:22

En esperar d'aver un pauc mai de sòus per me 'chaptar lor darrier disc, veiquí 'na video d'un concert dau Mauresca Fracas Dub a Montreux. 'Na video que sina bon son reggae dancehall que me fai tornar trobar las nuechs afroparisencas de ma jounessa, color ti'punch mai rhum bois bandé. 'Na video ente lo ragga es occitan mas la ritmic West Indies.

Big up aus collegas de Gwada mai de Madinina perduts sus 'queu blòg occitan. Toi même tu sais ! Un jorn, l'i faudrá 'nar au Notting Hill Carnival...

Reflexions de la frontiera

maime 23/05/2008 @ 09:29

Quand era pitit, fasiá de l'asma. Bon, ne'n fau totjorn mas mens. Lo medecin disset a mos pairs : "Lo fau mandar dins las Pirineus". Entau, a cinc ans, deguei passar l'estiu en Catalonha Nòrd, mai precisament a La Guingueta d'Ix (Bourg-Madame en francés) en Cerdanha, sens mos pairs dins un institut especializat dins las malaudias respiratorias daus mainatges. L'i tornarai quatre estius. L'i aprenguei a far dau veló. Prenián lo petit train jaune aus colors catalanas per 'nar nos permenar a Oceja o alhors. Ne'n ai tot plen de suvenirs, dau solelh de julhet mai daus auratges dau mes d'aust, daus juecs mai de la quine respiratoria... La Guingeta d'Ix es pas plan granda mas rasis i a 'na vila : Puigcerdà. Entre los dos, lo Segre.

Lo Segre es una de las frontieras naturalas de França. "Naturala" vòu dire que te fau molhar los pès per passar de l'autre costat. Ren mai. Perque, a cinc ans, comprenguei que las frontieras son pas naturalas dau tot ! L'autre costat era lo país de ma granda (murciana) mai de mon reir-oncle (barcelonés). Mas era l'autre costat. I aviá 'na brava gendarmariá rasis lo pitit pont per passar lo Segre e 'nar a Puigcerdà. Mai daus gardas civius. Sus un pont tant pitit. Coma si òm voliá pas que tu passes. Vesiá pas la diferéncia entre lo monde de 'queu costat e 'queu de l'autre. Eran catalans dau dos costat. Qu'era la Cerdanha dau dos costat. E perque tan de gendarmas a l'entrada dau país de ma granda ? Avián pas lo drech de l'i 'nar ?

Lo parc de l'institut se trobava lo long dau Segre. Aviá l'autre costat en fàcia de me tot lo temps. Perque pas traversar lo riu ? Podiá pas zo far perque lo parc era encerclat per un grilhatge. 'Laidonc, lançave daus pitits calhaus, loenh, loenh, per fin que tombessan de l'autre costat. Tot plen de pitits calhaus passeren la frontiera coma 'quò e la gendarmariá mai la garda civila jamai zo saugueren.

Aimé Césaire es mòrt

maime 18/04/2008 @ 14:22

Dempuei quauques jorns, dempuei son ospitalizacion, esperave sa mòrt. Aüei, sei triste. Avem perdut Aimé Césaire, un pensador daus grands. Lo descrubiguei quand era collegian, a la desvirada d'una explicacion de texte.

" (...) Au bout du petit matin, au-delà de mon père, de ma mère, la case gerçant d'ampoules, comme un pêcher tourmenté de la cloque, et la toit aminci, rapiécé de morceaux de bidon de pétrole, et ça fait des marais de rouillure dans la pâte grise sordide empuantie de la paille, et quand le vent siffle, ces disparates font bizarre le bruit, comme un crépitement de friture d'abord, puis comme un tison que l'on plonge dans l'eau avec la fumée des brindilles qui s'envole... Et le lit de planches d'où s'est levée ma race, tout entière ma race de ce lit de planches, avec ses pattes de caisses de Kérosine, comme s'il avait l'éléphantiasis le lit, et sa peau de cabri, et ses feuilles de banane séchées, et ses haillons, une nostalgie de matelas le lit de ma grand-mère (...) "

Fuguei frapat per la fòrça de sa poesia, de sos mots, de la credada de revòlta de chade frasa. Mai grand, legiguei 'queu Cahier d'un retour au pays natal en entier. Mai la Tragédie du Roi Christophe. Mai son Discours sur le colonialisme. Un discors essenciau per la dignitat. La dignitat dau pòple negre de segur, mas la dignitat de l'umanitat entiera subretot. Contra la barbaria. Trobar l'uman darrier nòstra diversitat. L'universau se tròba pas dins l'uniformizacion, l'assimilacion, dins 'n'identitat nacionala fabricada dins un ministèri, l'universau es çò qu'avem en comun, n'autres umans, tant dins la negrituda de Césaire coma dins nòstra occitanitat o catalanitat, dins nòstra identitat.

Lo TGV

maime 21/12/2007 @ 08:23

Diumenc, nos en anam. Nos en anam en vacanças dins la familia. Prendrem lo tren. E dempuei quaquas setmanas, avem lo TGV. Oc-es ! La linha Briva-Brusselas en passar per París sens s'i 'plantar. Briva-Limòtges-Orleans. La modernitat 'riba en Lemosin !

Enfin, anam pas mai luenh qu'Orleans. E lo TGV vai pas pus regde que lo Corail. Perque pòt pas sus 'quela via. E la meitat ! Oc-es. Lo pretz d'un Corail es la meitat dau pretz d'un TGV. E quò fai pas mai de tren perque lo TGV remplaça lo Corail qu'avian suprimit... Te far paiar lo doble per çò qu'aviàs avant, quo es la modernitat d'auei !

Space Mountain

maime 20/12/2007 @ 12:15

Quand aviá quinze ans, surtiá coma 'na dròlla. Los dimecres, passat miegjorn, la menave au cinèma, au jardin public. Aviá quinze ans. Aviá qu'una eidéia dins la testa. La potonejar. Dins lo brun de la sala dau cinèma. La potonejar. Sus l'erba dau jardin. Pensei pas jamais en la menar a EuroDisney. Benleu perque era char, fauliá traversar tot París mai la banlega est. Non. Subretot perque me plasen pas lo manetges que foten las pàurs. Me plai pas la Space Mountain.

Mas n'i en a daus drollauds de quinze ans que menan lor mia a la Space Moutain. Mai que la potonejan en li dire : T'as 'gut pàur, e ! 'Visa lo pitit Nicolau. Menet la Carla a la Space Mountain. Çò que me fai despiech, es la Rachida. Aprep tot çò que fai per lo Nicò, eu la mena pas veire los pitits Mickeys ! Çò que me fai despiech, es que lo tipe que presida la França a pas mai de quinze ans d'atge mentau. Faudriá pensar en declarar la nòstra independéncia...

L'espanhòla

maime 03/12/2007 @ 09:02

Chas me, ai lo metòde Òc-Ben per aprener l'occitan. Trobei los disques a la biblioteca. Decidei de los manlevar. A maison, ne'n prenguei un, a l'azard, e lo botei dins lo lector. Era en provençau. Escotave sens portar 'tencion. Subran, trassaliguei. Aviá auvit Múrcia. Non, quò se pòt pas. Es un metòde d'occitan, pas de castelhan. Cerchei lo texte dins lo libre. Pagina 129. Legiguei : Alentorn de 1929 i aguèt la venguda gròssa dei trabalhaires de Múrcia.* Parlava ben de Múrcia. Mai parlava daus meus, de nòstra istòria. Alentorn de 1929 i aguèt la venguda gròssa dei trabalhaires de Múrcia. Pas qu'en Provença. A París coma ma granda. A Grenòble coma sos cosins. 'Quela frasa me desviret. I aguet tant de murcians per migrar que 'queu tipe ne'n parle dins un libre ? Zo sabiá pas. Pensave a ma granda, a son exilh que pòrta dins son còr dempuei tant d'annadas. Aviá pas nòu ans quand 'ribet en França. L'emocion me preniá a la coleta. Me la chaliá depausar sus lo papier. Zo faguei dins la lenga de 'quel òme que botet nòstra p'ita istòria de migrant dins son libre.

* Extrach dau libre Bogre d'ases d'Aimat Serre. IEO, A tots, 1974.

Alentorn de 1929 i aguèt la venguda gròssa dei trabalhaires de Múrcia.

Te tanben, p'ita, 'riberes dins un pais noveu, gras, jos un ciau griselard.

Alentorn de 1929 i aguèt la venguda gròssa dei trabalhaires de Múrcia.

Te tanben, p'ita, laisseres ton solelh, tos manhans, ta plana secha e cruselada.

Alentorn de 1929 i aguèt la venguda gròssa dei trabalhaires de Múrcia.

Te tanben, p'ita, passeres ta jòunessa entre l'escoba e las caçairòlas d'una maison borgesa.

Alentorn de 1929 i aguèt la venguda gròssa dei trabalhaires de Múrcia.

Te tanben, p'ita, agueres un moment de repaus. Quauquas annadas. Manqueres la generala mas la prumiera te manquet pas.

Alentorn de 1929 i aguèt la venguda gròssa dei trabalhaires de Múrcia.


Perque sem nos partits ?
Benleu, eu voliá pas que muriguessas
Perque sem nos partits ?
Benleu, eu voliá que visquessas

Ieu maitot !!!!

maime 28/11/2007 @ 21:21

Oes !!! Ieu maitot ne'n vòle fotre de las conarias sur Internet ... euh... ieu tanben, vòle melhorar mon occitan per una practica de l'escrich sus lo malhum...

Bon ! Comence deman...


Clicar per las previsions per Limòtges


Reçauguei tot plen de prèmis !! Dau Jan Peire, dau Joan mai d'una domaisela catalana...