Framboisas
La veitura fila dins la nuech. La p'ita duerm a l'arrier. Tièrri es content. Se tòrna trobar coma sa filha. A passat temps dempuei que se vigueren tots dos. Eu la vei pas suvent dempuei son divòrci. Eu la vesiá pas suvent davant tanpauc. Per causa de son trabalh. Aura, Amàlia viu coma sa mair, Florença. Quò es la prumiera dimenjada que passen ensems. Eu la vòu menar luenh de la granda vila, dins lo país de son còr, chas sa granda.
La paubra vielha muriguet quauquas annadas davant la naissença d'Amàlia. Sa mòrt li ne'n balhet, au Tièrri. 'La representava beucòp per se. Eu passet sas vacanças chas ela, a descubrir la campanha, la natura. A descubrir son país, sas raiç. Aura, a mas Amàlia dins sa vita. Mai son trabalh. Eu li voldriá balhar l'amor de 'queu país. Passen lo paneu País d'Òc. Seràn tòst 'ribats.
Lo solelh ràia dins lo ciau. Tièrri e Amàlia son dins lo vargier. 'La galopa de pertot en tut rire. Tièrri se 'pruesma daus framboisiers. Son plen de fruchas. Se 'sieta e las comença de minjar. 'Las son redondas sus la lenga. Lo perfum sucrat envasís sa gòrja. Eu li sembla que sa granda es 'quí. Li sembla l'auvir dire : "Pitit chavecha ! Son bonas mas framboisas ?"
'Na credada. Tièrri se vira e vei Amàlia rasís lo potz. 'Na man ossosa la ten per los piaus. D'un còp, sosleva la p'ita que desapareis. "Te l'aviá pas dich,ta granda, que se faliá pas 'pruesmar dau potz ?" La votz cavernosa s'estripa de rire.


digg it
del.icio.us



