Toca-i se gausas !
Seguent la plan famosa devisa bearnesa, las legumas de la garbura se levan contra la meschanta minjalha dau capitalisme nòrd-american.
Seguent la plan famosa devisa bearnesa, las legumas de la garbura se levan contra la meschanta minjalha dau capitalisme nòrd-american.
Nhòrla de Lingamiau publicada en 1889 dins l'Almanach Limousin. Podetz botar en plaça dau Generau Bolanger, lo President Sarkozy. Qu'es 'n' actualizacion de 'quela nhòrla plan bona !!!
Lo jorn de la Sent-Lop, eriá plantat davant la patacha d'un que 'racha las dents - mai que l'i s'entend, mon arma ! De lo veire far, auriatz dich que qu'es pus aisat a 'rachar que la trenuja... Lo 'visava donc despavar las maschoiras quand lo grand Chali de Coses se 'presmet e me disset entau :
"Bona feira ! Quò s'es bien vendut uei ! N'es quò pas ?
- E plan, dissei iu, quò assetz bien marchar.
- E ben ! Veses-tu, se disset-eu, ilhs an beu credar contre se, mas quò se veu ben ce qu'eu fai !
- Qui !
- Qui ?? E perdiu, qui vòles-tu que quò siá ? Lo generau !... Lo Bolanger !... Mai qu'eriá temps qu'eu se remudessa...
- A ! Bogre de lordaud... Lo Bolanger ! Que vòles-tu qu'eu li fase ? Eu ne sap benleu pas quantben vau 'na junja de tres mes - Quò n'es pas a me que fau contar 'quelas nhòrlas,
- Plan ! Plan ! tu ses tròp fin ò ben tròp bestia, ten, per veire quò ; mas me iu sabe, e que me 'pele pus Chali si quò n'es pas lo generau Bolanger qu'a relevat las feiras.
- Mas, esnaucat que tu ses, si qu'eriá se, eu auriá tot relevat ; e, uei, n'ai pas pogut vendre mon pòrc... Ilhs n'an pas aumentat lo pòrc ? Dija ? ... Anetz, parla ? An-t-ilhs aumentat lo pòrc ?
- Los pòrcs, los pòrcs... tu ses franc coma 'na codena, te. - 'Laidonc, tu voldrias que lo generau 'guessa tot fach d'un còp ! E ben, eu s'es pas dengueras esmajat dau pòrc, veiquí tot. Mas sai ben segur qu'eu ne vai pas tardar... Aura que l'autre bestiau a montat, eu vai se metre apres los pòrcs..., t'ò veiras ben a l'autra feira.
- E ben, li dissei iu, mon Chali, quò se pòt : t'as benleu rason : qu'ei benleu que sai 'na lura ! Adiu..."
Lo Garry a páur... Páur d'anar en preson... a Guantanamo !!!!
La Melania me demandet pas res... M'en fote. Li responde tot parier !! 'Laidonc, veiquí mas dietz associacions de sabors sens carcular :
1) de las framboisas dins un calhadís
2) de la confitura de framboisa sus de la briòcha
3) un gasteu au chocolat en fòrma de Casimir emb de la confitura de framboisa dedins
4) de las moules-frites emb una gueuze framboise
5) de la glaça au citron emb un colis de framboisa
6) dau muesli, dau lach, de las framboisas
7) daus chips au vinagre mai 'na bevencha plan chimica a la framboisa (sovenir culinari de mon prumier viatge en Anglaterra...)
8) de las framboisas mai dau pisson de rainard (e òc, fau pas minjar las framboisas a nautor de rainard dins un bòsc sens las lavar...)
9) minjar de la glaça a la framboisa emb una cigarreta russa a la plaça dau culher
10) de las framboisas emb un pauc de sucre dessus
Sei monomaniaque ? Non...
Veiqui 'na nhòrla dau Panazô publicada dins Lu Bouéradour din lu toupin en 1956. Apres, me fau pas demandar perque sei pas maridat...
Quand se maridet son ainada
La p'ita sòr plan revelhada
A sa mair disset tot d'un còp :
- " Lo maridatge qu'es aquò ?
- " Tu iò sauras quand t'auras l'atge
Mocha ton nas en atendant,
Disset la mair, p'ita benlant,
E laissa-me far mon obratge ! "
Mas totjorn la p'ita disiá :
- " Lo maridatge qu'es aquò ?
A la fin, coma um s'eimagina,
Agaçada d'entau l'auvir,
La mair 'chabet per s'esmalir,
E troçant la p'ita coquina
Vlin-vlan ! Sos cinc dets vigorós
Se marqueren sur los jarrons :
- "Vei-lo-quí, meschanta gamina,
Lo maridatge ! disset-la."
Mas la p'ita ne pura gròs.
La sabiá ce que la voliá
A la nòvia 'la corguet dire :
- " 'Questa vetz qu'es 'chabat de rire,
Sabe tot e planhe ton sòrt.
T'as tròp de malur prauba sòr !
Tu purarias coma un mainatge
Si tu sabias ce que t'atend ;
Qu'es dau pròpe lo maridatge
Mos dos jarrons n'en flameten "
Sembla qu'es Clara Zetkin, jornalista alemanda, e amija de Rosa Luxemburg, que seriá a l'origina de la jornada de las femnas. En 1910, 'quela militanta de la causa feminina, organizet 'na granda manifestacion internacionala per la promocion daus drechs de las femnas. A son apelada, 'na centena de femnas vengudas de 17 país se 'masseren a Copenaga. 'Las decideren d'instaurar 'na jornada internacionala de las femnas dont l'objectiu prumier era d'obtener lo drech de votason. Correspond 'quela data, a l'anniversari d'una chauma d'obrieras a Nuòva York en 1857 o ben a 'na celebracion americana, qu'es pas segur mas quò l'i fai ren...
Lo John es plan malaude... 'Na gròssa malaudiá fòrça rara... Fau mandar daus sous !!! Tot plen de sous !!!!